TANT, A adj.
Així gran, tal; en tal quantitat, en tan gran nombre.
"E lo dit en Baldomar perque no perdes lo farato, li convench devallar lo ab cabries en l ayre per les finestres del campanar, ab la cara tapada, perque de por no compixas la gent tanta que per veure aço s era aplegada, que quasi tot lo poble stava scomogut..." Full solt dins el protocol notarial de Jaume Esteve València, 1462
"Era aquesta dona vestida tota de negre... e sens que lo fadri no li demanava almoyna ne li gosava parlar, tanta la veya de reverencia digna..." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 25
"... tostemps havia dit parlar gran be de vos, mes encara n es cent tant mes que hom no poria dir." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. X
"... e tals n i havia que demanaven pocha cosa e trobaven puys que era .ij. tanta o .iij. tanta..." Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 285
"... com... has greument en moltes maneres offes nostre Senyor Deu, e com li est stat desleal e desconexent, ell havent te fetes tantes e tantes gracies, que quasi son innumerables..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.306, tercer punt
"E l balssamo se cull el mes de juliol e d agost. E aytant com s en pot justar en .j. an es de .l. entro a .lx. liures, e ven se per .ij. tant argent." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 47, d
"Ne pux creure per res que tant notable hom per la cosa publica se fos donat a mort, si penssas que l seu nom finis ab sa vida..." Metge, Bernat Lo Somni 597, lib. primer
| | |